Bloc de la vall

He vist que el poble rebrà un ajut per millorar la travessera de la 1411 (ara C-16) al seu pas per Guardiola. Això no és nou, als anys 90 quan jo era el regidor de governació del poble ja vaig negociar la cessió de la carretera al poble i el seu arranjament. Llavors es negociava que estigués el màxim d’arranjada per tal que després el seu manteniment fos poc costós. Llavors també s’estudiava com lligar la millora de la via amb la creació d’aparcaments a la Carretera a Bagà, on hi ha la incongruència de tenir un equipament públic com és l’espai polivalent del Centre Cívic, que no te aparcament específic. Ara també hi haurà la residència (bé, dir ara és tenir sentit de l’humor, ja ho ens prometran per les properes eleccions), i tot i afegir equipaments no es fa un arranjament dels espais.

Ara si venen diners podrem veure quin ús s’en fa si s’arranja tot i s’estudia realment la creació d’una rotonda al final del poble, on sense seriï-hi la gent ja es comporta com a tal.

Espero que no siguin un altre “coitus interruptus” com el de la residència, i amb el que ha trigat espero que es faci bé.

Cal demostrar que Guardiola és més que un carrer, i que els que composen la via principal per fi estan bé.

Fa dies em van dir que el Mercat del Bolet no tindria aquest any la jornada gastronòmica. No m’ho podia creure i de fet hores d’ara encara em costa de creure i espero equivocar-me.

Per si fos poc el no treballar per reconduir aquesta fita turística, possiblement la que porta més gent al poble, a més, es deixa perdre la petita festa que es feia com a acte únic. M’han dit que es per culpa dels comerciants que ho organitzaven que ja no ho fan. Mentida!!!!!!!!!. En l’actual situació de crisi econòmica en la que tothom s’ha de buscar la vida com pot, en cap cas, es pot retreure a gent que no te l’obligació de treballar pel turisme local que no ho facin. Hi ha una gent que te la responsabilitat de fer-ho i és a l’ajuntament, al govern local. Possiblement el regidor de turisme, si és qui pren decisions, i si no, la persona o persones que les prenen per ell. Que ja sabem que això de ser “regidor virtual” és una tradició amb potents arrels a Guardiola, de la que han fet ús i abús les diferents forces polítiques al govern en diferents períodes.

Siguem seriosos i si un no serveix o no pot amb una responsabilitat de govern el més legal és presentar la dimissió.

El proper dissabte, 3 d’octubre, tots els reagrupats tenen una cita al Palau de Congressos de Catalunya, on Reagrupament celebrarà l’Assemblea General. Aquest acte serà la presentació a la societat del nostre projecte, que es resumeix en els dos conceptes que encapçalen aquest text: la independència de la nostra nació en el marc d’una societat dotada d’una democràcia d’alta qualitat.

Però l’assemblea de Reagrupament Independentista vol anar molt més enllà del que, habitualment, donen de si aquest tipus d’actes: vol ser, sobretot, un exemple de transparència democràtica en el seu funcionament. Reagrupament es proposa canviar en profunditat les formes de fer política a Catalunya. I, evidentment, predica amb l’exemple com ja fa des de l’inici de les activitats, publicant el finançament dels actes de presentació.

Per això la totalitat de la sessió, sense ni un sol minut d’excepció, serà oberta als mitjans de comunicació; per això l’elecció de la comissió executiva es farà mitjançant un sistema de llista completament oberta, a la qual s’han pogut presentar tots els associats que han volgut, sense cap filtre previ de recollida d’avals. No tenim res a amagar, no ens fa por (al contrari, ho considerem un element a potenciar!) que es conegui la pluralitat d’opinions al si de la nostra associació. No hi ha cap associat de Reagrupament amb més privilegis que un altre a l’hora d’optar als càrrecs directius de l’associació.

La totalitat de l’assemblea serà emesa en directe per internet, i els bloggers tindran un espai reservat per comentar en directe les seves impressions. Volem utilitzar al màxim les noves tecnologies de la comunicació per fer més accessible el nostre missatge. Amb aquesta intenció també hem convidat a l’assemblea desenes de personalitats del món sobiranista, moltes de les quals compten amb tribunes als mitjans de comunicació per expressar les seves opinions i fer-ne partícip el conjunt de la societat.

La nostra associació es proposa, com és sabut, impulsar la presentació d’una candidatura independentista transversal a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. L’Assemblea General del proper 3 d’octubre serà el tret de sortida d’aquesta cursa apassionant. Tots els reagrupats estan cridats a participar-hi. Tots els patriotes estan cridats a sumar-se a la tasca necessària i urgent de la llibertat de Catalunya.

————————————————–

Endavant les atxes!!

Des de Reagrupament.cat hem presentat un escrit demanant la implicacions dels ajuntaments de la comarca del Berguedà, entre ells Guardiola i Bagà, per tal que es convoquin consultes populars al estil de la d’Arenys de Munt, esperem resposta.

Tots els sobiranistes vam vibrar amb l’èxit de la consulta celebrada a Arenys de Munt el proppassat 13 de setembre. El resultat, l’alta participació –tractant-se d’un plebiscit no vinculant–, l’absència d’incidents, l’eficàcia de la comissió organitzadora i la superació de les traves que va plantejar l’aparell de l’Estat, configuren un balanç difícilment millorable.

El procés ens deixa un seguit d’imatges memorables: homes i dones de totes les edats dient sí a la llibertat, seguint la litúrgia de les urnes; els nacionalistes de totes les sensibilitats fent actes conjunts en favor de l’autodeterminació del nostre poble; patriotes arribats d’arreu dels Països Catalans celebrant la victòria de la democràcia pels carrers i places d’Arenys de Munt; la marginalitat de la convocatòria dels radicals unionistes; la covardia de PSC-PSOE i PP, que no gosaren defensar el seu projecte polític: la unitat d’Espanya i la negació del dret a decidir; o la imatge d’un alcalde que no s’arronsa defensant la llibertat d’expressió dels seus veïns, que aposta per la independència i també per la regeneració democràtica. Convindria recordar que Carles Móra fou escollit candidat per Arenys 2000, després d’unes primàries vinculants en les quals podien votar –atenció!– tots els veïns del municipi.

L’èxit d’Arenys de Munt ha animat molts pobles i ciutats a promoure iniciatives similars. Alguns partits polítics no han dubtat a intentar apropiar-se de la proposta, veient una oportunitat de netejar la seva imatge, deteriorada per la praxi d’acceptació del marc autonòmic i pacte a qualsevol preu amb els partits espanyolistes.

Resulta summament curiós veure’ls promoure entusiàsticament les consultes municipals, mentre encara tenim fresc el record del rebuig unànime de la ILP que pretenia senzillament això: fer una consulta en tots els municipis de Catalunya. Bé, i que el seu resultat fos efectiu.

Davant d’aquest panorama, la posició dels independentistes no pot ser una altra que donar suport a totes les iniciatives que, seguint l’exemple d’Arenys de Munt, es duguin a terme arreu de la nació. Però sense oblidar que l’acte de sobirania nacional i efectiu cal fer-lo des de la seu de la sobirania del poble català: el Parlament. I que, allà, els qui volen aprofitar políticament l’exemple d’Arenys de Munt, només es barallen per pactar amb els unionistes i poder gestionar la migrada autonomia que ens permet Espanya.

Si abans d’un any aquests partits no actuen consegüentment amb la seva fal·lera sobiranista s’hauran de batre a les urnes amb una candidatura promoguda pels qui creuen que cal defensar la independència als ajuntaments, al Parlament i al Govern. O és que en cada àmbit es pot tenir un discurs i una acció diametralment oposades, sense acabar titllat de farsant?
_______________________________________________

APUNTA’T a REAGRUPAMENT
http://www.reagrupament.cat/novaweb/index.php?option=com_content&task=view&id=847&Itemid=29

Entre tots aconseguirem la Independència !!

Endavant les Atxes!!

Un cap de setmana per somiar

La Diada Nacional de Catalunya d’enguany s’ha desdoblat en dues: als actes reivindicatius de l’11 de setembre –els més nombrosos de fa força anys– s’hi va sumar la festa nacional, democràtica i participativa del dia 13 a Arenys de Munt. En definitiva, en el cap de setmana llarg de la Diada hi van confluir una sèrie de fets que el poden convertir, per poc que els independentistes sapiguem jugar les cada cop millors cartes que tenim a les mans, en l’espurna que desencadeni l’explosió de la llibertat del nostre país.

L’11 de setembre va ser especial per als homes i les dones de Reagrupament. En certa manera, ens vam presentar en societat. L’afrontàvem amb il·lusió, i n’hem sortit amb moral de victòria. Els aplaudiments del públic durant l’ofrena a Casanova, el nivell dels parlaments dels participants en l’homenatge al general Moragues i la qualitat de la seva posada en escena, la gran assistència a tots els actes, el desbordament de les paradetes de venda de material, que van exhaurir les existències molt abans de l’hora prevista de tancament, el riu de samarretes grana de Reagrupament que es veia pels carrers del centre de Barcelona… són la constatació que el nostre projecte polític ha arrelat amb força, i que afronta el futur amb grans expectatives de triomf.

Cal destacar la feina ingent de les desenes de companys i companyes que van treballar per fer possible que tots els actes estiguessin perfectament organitzats i que transcorreguessin sense cap incidència digna de ser remarcada. Van aconseguir que la feina d’un grapat de voluntaris tingués un resultat final digne dels millors professionals.

Dos dies després, la consulta d’Arenys de Munt ha estat un exemple de patriotisme i dignitat dels seus organitzadors, de l’Ajuntament del poble, dels seus veïns i de molta gent que va voler acompanyar-los per donar-los suport. Una consulta simbòlica que, desgraciadament, no pot tenir cap conseqüència pràctica, ha tingut una transcendència política de grandíssim abast. Així ho testimonien els mitjans de comunicació internacionals que se’n van fer ressò, així ho anticipava la carpetovetònica reacció dels aparells de l’Estat, comandats pel mateix partit del President de la Generalitat.

Les cues de ciutadans pacífics disposats a emetre el seu vot a d’Arenys de Munt deixen clar que la disputa entre unionisme i independentisme és la disputa entre les urnes i la intransigència, entre la democràcia i el totalitarisme, entre la llibertat i la coacció. L’espai per a l’ambigüitat es va fent, cada dia, més estret.

Després d’aquest intens cap de setmana, a Reagrupament ens concentrem en la preparació de la nostra primera Assemblea Nacional, que tindrà lloc el 3 d’octubre. La llibertat de Catalunya se’ns presenta ara més a l’abast que mai i hem de fer la feina ben feta per no deixar passar l’oportunitat. El proper 3 d’octubre hem de posar la primera pedra per convertir, aquesta vegada sí, els nostres somnis en realitat.

Es veu que per la tele, més caixa tonta que mai, diuen que tenim tants i tants bolets.

Trobarem els boscos plens de turistes que venen a buscar-los, moltes vegades com a excusa per sortir de casa i que al final poden comprar-los als mercats de la comarca, al de Cal Rosal, o a les dues parades del mercat de Guardiola. Com sempre trobarem més boletaires que bolets, però la nostra comarca és acollidora amb qui ens ve a veure, i especialment a qui te cura d’ella.

Al final vista la poca importància que es dona pel govern local al mercat de Guardiola, hauran d’escoltar a la gent que ve de fora i que s’ho creuen més que ells. Hi ha un mercat turístic i gastronòmic per treballar-lo, si es vol fer, clar.

(Editorial 13 de Reagrupament)

Evidentment als que vivim a la Vall del Bastareny, ens cal urgentment que el nostre país tingui estat.

Al marge te tots els arguments culturals i històrics, no podria ser menys que en una greu crisi econòmica com la que tenim ara, els arguments del que pot passar a nivell econòmic son aclaparadors, en una vall com la nostra en que hi ha moltes pensions que venen de la mineria i el tèxtil, i situada en una comarca pobre, a banda dels recursos que poden arribar a la comarca, es valora que en un estat independent, les pensions es podrien apujar un 25%, crear un fons de pensions per garantir les pensions futures, i abaixar les cotitzacions d’empreses i treballadors quasi un 15% tot i mantenir les actuals pensions.

He fet un petit escrit per tal que tothom que vulgui faci arribar al seu ajuntament una petició per tal de que es comenci a organitzar un referèndum com el d’Arenys de Munt.

És un escrit senzill, com senzill és el que es demana, ser un país normal.

Format Openoffice

Format Word