Bloc de la vall

Sóc del que estan farts de que en època d’eleccions, surtin polítics de sota de les pedres a demanar-me la seva confiança per donar-li el meu vot.

Sóc dels que creuen que cal que tot l’any m’han de demanar que penso i no només quan m’han de demanar el vot.

Sóc dels que penso que als que hi ha al govern els hi han pujat els fums, i no governen pel poble (és un dir), sinó pel seus amics i per ells (com a mínim pel seu ego), i el millor que li pot passar a un polític al govern, és que l’enviïn una temporada a casa, més que res per tenir una mica de perspectiva.

Sóc del que creuen que cal una regeneració a la política, començant per l’ètica.

Sóc dels que els hi agrada que els hi parlin clar, i no amb mitges mentides.

Sóc dels que estem farts de polítics, i no som pocs.

Quan el que ens cal hi sigui, portaré la papereta. Fins llavors, si us plau, deixeu tranquil·la la meva bústia.

Tot i que algunes persones diuen que han notat que el carrer Raval te millor la circulació dels vianants, el cert és que molts comerços d’aquesta zona precisament senyalitzada com a comercial, han notat un impacte molt negatiu al no poder arribar els clients potencials al establiment en cotxe. Alguns desisteixen d’anar degut a que si es dona el cas de que han d’anar carregats no hi poden comprar i han d’anar a altres llocs a comprar. A més es dona que dies que no hi ha la policia local gent, per estalviar-se la volta considerable que s’ha de fer, pasen la tarja que tenen com a veins i pasen pel carrer, encara que facin apartar als vianants.

Moltes vegades s’ha parlat a Guardiola de que s’han d’arreglar les barreres arquitectòniques, però el cert, es que excepte l’adequació de davant del forn, hi ha voreres, com la del pot sobre el riu Bastareny, que no se si s’han de pujar o s’han d’escalar. Fora bromes, el cert es que cada dia hi ha més senyals a les voreres, com les de la Carretera a Bagà, que també son obstacles.

La meva dona, que també és informàtica, ella és administradora superior de sistemes, te una botiga d’informàtica a Bagà, ja l’any passat es va trobar un cas curiós de morositat. Resulta que ella va fer una web per la filla d’una clienta de Bagà i li va demanar una vegada feta que li semblava, va dir la clienta que perfecte, si hagués dit que no li agradava se li hauria canviat per fer a gust del client. Un any després i al reclamar per quarta vegada l’import de la factura, ja que feia estrany que no la vingués a pagar, tot plegat i fent un descompte per ser del poble, pujava uns 600 euros, disseny, web i domini a Internet, no era cap bestiesa. Llavors va ser quan va començar el malson amb el morro que pot tenir la gent.

Resulta que la mare, d’aquesta noia que en cap moment ha donat la cara, va passar per la botiga juntament amb el germà de la que va encarregar la web, es a dir, el seu fill. I van dir que no els empressesim més ja que ni havien pagat ni ho pensava fer i entre altres tonteries va deixar anar que no li pensava pagar a la meva dona la feina que havia fet, per que jo tenia antecedents penals. Quina xorrada, el màxim que tinc son dues multes de transit en 22 anys de carnet, mai m’han denunciat ni jutjat ni condemnat. Realment estaria bé que la gent per buscar excuses per no pagar, busquessin excuses més creatives, ja que si supossesim que jo tingués antecedents penals (que no els tinc), no seria una raó vàlida per no pagar una feina que ha fet la meva dona. Van complementar això amb altres tonteries com que tenia molts diners i ja s’encarregaria de “buscar-nos les pessigolles”. Si una feina no es fa bé, o s’arregla o no es cobra, i tota la resta son excuses per no pagar, i això si, molt morro.

Un altre dia el que vam veure és que el disseny que va fer, no va cobrar, l’havien descarregat de la web que va fer ella, es a dir robat, perque no l’habien pagat,  i el feien servir a un altre web, per tant suposo que lleig no era per ells, i el tema de s’havia fet amb tota la cara per no pagar, va quedar retratat.

A Guardiola hi ha un barri al que tradicionalment hi ha hagut molta gent immigrant, que ha vingut per diferents llocs, abans de l’estat i ara sembla afectat per la globalització i també hi ha gent d’altres països. El barri tenia una certa tradició de vot socialista, i qui no es socialista, potser de vegades, no l’ha vist com calia, i ha dit coses que se les podia haver estalviat. Jo no soc socialista, però no soc ningú per dir res d’aquesta gent, i a més s’ha de respectar les creences dels altres, especialment quan respecten la teva encara que de vegades no la comparteixen.
Jo tinc afecte per molta gent del barri, ja que al barri i al descampat que ara està edificat, jo jugava cada dia, jo era el Jordi fill dels asturians, fins al punt que alguna gent ha confós la velocitat amb el bacon i també m’ha dit que jo soc asturià. No senyor, no soc asturià, i no per que sigui una deshonra, que no ho és, sinó per que es dona el fet que he nascut i a més m’he criat al Berguedà i aquí és casa meva. El que passa de vegades al barri o a altres llocs, es que hi ha gent que ha nascut a altres llocs i porten aquí més temps que alguns que hem nascut aquí, i de vegades no veuen que son més d’aquí que altra gent, que van venir a treballar i ningú els hi ha regalat res, que el que tenen s’ho han guanyat, i que pel camí fins on son ara s’han quedat molts amics que no ho han aconseguit.
Tot això ho dic per que de vegades sento gent que veu com un fet incompatible el ser d’un altre lloc   i el ser d’aquí. Es a dir, alguns creuen que no es pot ser català si un es andalús o asturià. Això no es cert, totes dues coses no son incompatibles. Un pot ser asturià si ha nascut a Astúries i a més a més ser català. Es pot ser les dues coses. Un pot haver nascut on sigui, però ningú pot negar que amb el treball i l’esforç son també d’aquí. El que passa de vegades es que hi ha un cert recel a parlar la llengua d’aquí o seguir els costums d’aquí. No ha d’existir, cadascú en la seva feina i en la seva família, i amb els seus amics, en fi, en la seva vida, fa el que pot. I sempre hi ha algú que pot més que tu, de la mateixa manera que sempre hi ha algú que pot menys que tu. El que impressiona aquí, no és que un parli bon català, és que hagi fet molt esforç per parlar-lo. Això no te preu, i quasi la totalitat de gent ho valora. Sempre hi queda algú que aquell dia no ha pres Allbran i te el dia com el te.
El que la gent ha de tenir molt clar és que allà on vagis has de respectar les tradicions que trobis, la cultura, i seràs un més. Tot això sense renunciar al que ets, i pensa al final, que ets una persona afortunada, el tenir dues cultures t’ajuda a tenir més perspectiva.

A Guardiola com ja sabeu no hi ha museu d’història local, i Guardiola és molt més que el tren. Algú diria que com el poble és nou (va néixer al 1936), durant el cop d’estat de les forces franquistes que va donar pas a la guerra civil, no te historia. Això no és cert, Guardiola no va néixer on és com un bolet, va néixer de la fusió de dos pobles Sant Julià de Cerdanyola (que ara torna a ser independent) i de Brocà. Brocà era un poble? sí, o és que penseu que només és on reparteixen els panets per Sant Marc?. Era un poble que limitava on actualment hi ha la farmàcia, ja que on hi ha la llar d’avis, ja era Sant Julià de Cerdanyola. On hi ha el forn, era el barri d’Hostal Nou de Brocà, i ara que Sant Julià torna a tenir ajuntament, toca més que mai reclamar com a herència les seves tradicions, el seu nom, en fi, la seva història. Cal recordar aquí que el únic nom de carrer dedicat a Brocà és a Terradelles (barri on vaig néixer), i és un carrer petit i no molt maco (el del costat de Cal Ramon), però hi es.

Segurament el més antic que hi ha a la nostra vall és Brocà, per ser antic és més antic que Bagà. Hi ha gent que parla que l’origen d’aquesta paraula pot ser visigot, però el que si es cert és el que em deia un dia en Xavier Pedrals (Per cert, de Bagà), i és que anés a la muntanya de Sant Julià quan surt el sol i veies on toca el sol a la vall, per que antigament quan feia més fred que ara, la gent anava a viure on tocava més el sol, per que feia més calor, fins al punt que hi ha notícies que s’havien baixat melons de Brocà.

El que us deia, a Guardiola no hi ha museu d’història local. No s’ha fet l’esforç d’anar al arxiu de la Corona d’Aragó a fer còpia dels micro-films que hi ha allà del que va ser Brocà. No s’ha fet l’esforç de recuperar aquesta història de la vall. No s’ha trobat important.

Si que es diu que el poble que no recorda la seva història està condemnat a repetir-la, però també és cert, que qui no gestiona bé el seu passat, no ho farà bé ni en el seu present ni en el seu futur.

I he de comentar, l’escola vella de Guardiola es podia haver salvat? La resposta es molt clara, sí. Si hagués existit voluntat política de fer-ho. Home, si em donen a triar entre una escola vella o una residència nova, ho tinc molt clar, com tothom que tingui una mica de front, però si he d’escollir jo, triaria tenir les dues coses, i es que sent berguedà, hem d’aspirar a tenir-ho tot, no només ser el camí de la Cerdanya.

I que en faríem d’una escola vella?. Més endavant ho veureu.

Quan vaig ser el regidor d’ensenyament i vaig parlar amb el que llavors era el diputat d’ERC encarregat d’ensenyament, en Josep Bargalló, li vaig demanar que m’anés a la Generalitat a negociar una escola nova, ja que com l’alcalde era socialista, ja sabeu de qui parlo, el Ignasi Costa, la Generalitat que aleshores era convergent no donava l’escola nova, ni fent servir la carta de que s’havia perdut l’institut. Recordo el dia que vaig anar al Consell Escolar i els hi vaig dir que la Generalitat havia dit finalment que sí a l’escola nova. Van riure molt, i algú em va dir que quan estigués feta s’ho creuria. Evidentment un altre dia em va dir que ja s’ho creia, ja. Cal recordar aquí que per la inauguració de l’escola ningú va esmentar que havia estat un diputat d’ERC el que l’havia aconseguit, no fos cas que sortís jo a la foto, cosa que no podia passar, ja que llavors era a l’oposició. Els mestres si que van tenir unes paraules d’agraïment per mi quan van xerrar, i es que a ells, per sort, ningú els havia censurat. Sabeu que? Al final ,m’és exactament igual qui es pengi la medalla, ja que el cert, és que vaig acabar la meva gestió com a regidor d’ensenyament amb els deures fets i amb una escola nova lligada.

El que us deia. I que en farem d’una escola vella?. Quan vaig tenir resolt el tema de l’escola nova, llavors va començar un altre problema, Que en fèiem de l’escola vella?. Jo creia que un edifici històric com aquest s’havia de conservar, i llavors vaig començar a estudiar convertir-lo en l’edifici polivalent que tot poble necessita, i que es podia fer tombant els envans de totes les clases i convertint el local en un espai únic, per la vida que podia donar al poble. Per tant, si s’hagués volgut, es podia haver salvat. Voler és poder, i la resta música celestial.

Ara hi ha dues coses que segueixo tenint molt clares, que l’escola vella és historia (mai més ben dit), i que la regidoria d’ensenyament és la més important d’un poble, és el seu futur.

La primera previsió que es va fer al seu moment quan encara era al govern local, i també s’ha de dir, ni els terrenys estaven comprats, era fer un equipament tan important com la residència al costat de la piscina, si, en el pati on hi ha l’entrada a la piscina i al costat estaven els antics bombers. Vam estudiat fer-la aquí a prop del que seria el parc del Poble del costat del riu. Creiem que els avis així amb un pas per sota del pont de la carretera de La Pobla, podrien sortir a passejar i estar encara amb més contacte amb la gent del poble. Que no es sentissin arraconats i que la gent els tenia aparcats. No ens semblava prou el passejar per un pati tancats com bestiar. La gent gran ens pot ensenyar encara moltes coses i s’ha de tractar amb més dignitat.

Per una altra banda, en aquella època que jo era a ERC, el seu grup parlamentari feia cada any la Proposició No de Llei en la que es demanava la residència de Guardiola. Cada any es denegava amb els vots en contra del grup llavors al govern, CiU. Per cada any es tornava a demanar.

Si hi hagués voluntat de que es fes, s’hauria fet quan hi havia més recursos i ja estaria acabada. Sense tanta política i tantes històries.

Realment és una agonia aparcar a la Carretera a Bagà, si, el carrer on hi havia el cine Toresba. Quan era el regidor de governació i com a solució provisional, es va autoritzar per part de l’ajuntament de Guardiola, un fet que ja estava consolidat, i que era aparcar a les voreres sense rebre una multa per part dels mossos. Recordo quanta raó tenia un veí del carrer, quan em deia llavors que aquests aparcaments, que em vaig comprometre, que serien provisionals, s’esdevindrien definitius. Els propietaris al carrer, també deien que feia relativament poc temps que havien hagut de pagar la part que els hi corresponia quan es va fer nova la vorera, i que llavors els cotxes aparcant a sobre, les farien malbé. La vorera és plena de sotracs i si no es fan basals es per que fa baixada.

Els veïns tenien raó, no s’han trobat solucions alternatives, i les voreres estan fetes malbé i els nostres cotxes porten les rodes desalineades.

A la banda del cine es va fer marcar com a groc, per que era el camí cap a l’escola vella, si aquella que era del temps de la República i per alguns, “per fi” es va poder ensorrar. Veig que encara no s’hi pot aparcar, encara que no hi ha l’escola aquí. I segurament ningú s’ha molestar en mirar per quina raó és groga la vorera.

Espero sincerament que no tinguem cap desgràcia personal, entre gent a les voreres i els cotxes, però això tal com ha quedat és una pífia.

Aquesta categoria neix al bloc com a lloc on aniré penjant fotocòpies de documents que hi ha a l’arxiu històric de l’ajuntament de Guardiola. Conèixer la història és bàsic per enfilar bé el futur.