No se si votaré al papa, a la mama,  al veí segur que no. El més possible és que els envii a tots dos a la merda.

Quina decepció.

El número 3.

Us recordem, als anys 20 del segle XX, es va editar a Brocà, una publicació que tenia el format de periòdic. Estava feta per gent de Bagà i la redacció era a l’edifici on hi ha ara els queviures Anfruns a Guardiola de Berguedà.

Com veieu, és normal a la vall, que el que no es pot publicar al mateix poble, es fa des de l’altre.

Cliqueu aquí per baixar el número 3.

La data del 13 de desembre s’acosta i a la vall no veiem gaire moviment sobre el tema. Les propostes que vaig presentar als ajuntaments per tal que es donés suport a referèndums al estil de la d’Arenys han tingut diferents resultats a Guardiola i a Bagà. A Guardiola es va córrer a presentar una proposta per gent propera a CiU per tal que no es pogués dir que la única proposta presentada era la de Reagrupament. Finalment al ser votada al Ple, va ser aprovada amb els vots afirmatius de CiU i les abstencions del PSC-PSOE. De tota manera no es veu moviment en aquest sentit.

A Bagà ni tan sols ho han esmentat al Ple, a un ajuntament governat de manera absolutista pel PSC, aquestes consultes que demanen l’opinió dels vilatans han de ser censurades, ja que si no passen pel Ple, la gent no veurà com queda en evidència un PSC-PSOE que és més PSOE que PSC, sotmès a les ordres d’un partit vertical que a la comarca és un referent d’espanyolisme conservador.

És una llàstima que es tingui por a que el poble parli, tant en el tema de les consultes populars, com en el tema de les llistes tancades, on el poble s’ha d’empassar la llista tancada d’un partit.

Encara hi ha gent a la Vall que pensa que el fet de Brocà és una fita totalment anacrònica, que és Cal Galló i voltants, i això és una gran errada, Brocà dins de Guardiola tenia la seva fi a on ara hi ha la farmàcia. No podem oblidar el passat de la vall, però no podem culpabilitzar a la gent que des de la seva ignorància parlen de Brocà com de la terra mitja del senyor dels anells. No s’ha fet un esforç real per cap administració de la Vall per tal de recuperar la seva història, la nostra història, sembla que per alguns ser regidor de cultura és només fer sardanes de tant en tant.

Per tant avui, a banda de ser un bon dia per pensar en la gent que tenim als ajuntaments, recordar a Martins i Martines, és bon moment per recordar que tenim el deute moral de recuperar la història de Brocà.

Meritocràcia

De Viquipèdia

La meritocràcia és una forma de govern o d’organització social basada en l’habilitat, mèrit o talent en compte de la riquesa, la posició familiar, el privilegi de la classe social o qualsevol altre determinant de la posició social. La paraula “meritocràcia” també es pot utilitzar per descriure una societat en què la riquesa i la posició social s’assignen per mitjà de la competència i la demostració del talent i en què les posicions de confiança, responsabilitat i prestigi socials han de ser guanyades i no pas heretades o assignades arbitràriament. La meritocràcia descriu les societats competitives que rebutgen la igualtat social sense mèrit, encara que donen suport a la doctrina de la igualtat d’oportunitats; és a dir, accepten les disparitats de renda, riquesa i estatus entre la població en funció del talent, el mèrit, la competència, la motivació i l’esforç personal, però, advoquen per les mateixes oportunitats de desenvolupament per a tots.

Malgrat algunes societats es consideren meritocràcies, el cert és que les influències, el nepotisme i altres mecanismes moltes vegades malbaraten els objectius que es pretenien cercar. A vegades, també, es pretenen premiar els mèrits, però les recompenses es donen segons el caprici dels dirigents.

Nepotisme

De Viquipèdia

El nepotisme és l’abús de poder comès a favor de parents o amics, ja sigui per proporcionar béns, serveis o càrrecs. En sistemes on es practica la meritocràcia, el nepotisme es considera corrupció. No obstant això, ha sigut un mètode molt utilitzat al llarg de la història, tant en en petites empreses o negocis familiars com en governs i institucions (com l’Església Catòlica). En aquesta última era freqüent el tracte de “nebot” als fills il·legítims, i certs papes arribaren a nombrar cardenals a fills i altres parents seus.

El problema és que per part de l’ajuntament de Guardiola, aquí tampoc s’han fet els deures, potser per manca de fe o per que no hi ha una persona que cregui en el tema. Potser no recuperarem mai el tren que vam perdre, però no es pot dir que no s’ha demanat, ja que és un fet que històricament s’ha de reivindicar.

La incorporació de Terradelles i Guardiola a la C-16 en direcció al Túnel del Cadí és més que perillosa. A més d’una aventura pels veïns que volen agafar la carretera, és molt fàcil trobar-se que no es respecta el límit de velocitat de 80, ven al contrari, la gent xafa l’accelerador per tal que no el puguis avançar al que ja està incorporat.

Pot ser seria bo, que aquests controls de velocitat amb radar que hem de patir els berguedans per agafar a la gent que va amb cotxes de luxe a la segona residència de la Cerdanya, tinguessin una part bona per la comarca, vigilant més aquesta zona que espera una desgràcia si no es posa control.

El gran problema és que ara tenim un sector de la població, que com va deixar els estudis no tenen ofici, pero ara tampoc tenen feina.

Cal urgentment localitzar aquest problema i començar a rumiar alternatives o aquest problema ens petarà als morros.

El podeu consultar aquí:

http://www.bastareny.net/blocs-amb-estrella/