Tot coincidint amb la festa de Sant Marc a Brocà, (de fet es fa a Sant Martí de Brocà), es preveu que es facin tant a Bagà com a Guardiola consultes populars, en les que el poble pot opinar sobre el que pensa, i en quin país vol viure.

La proposta que vaig presentar fa uns mesos a l’ajuntament de Bagà, no ha estat inclosa a cap Ple, el grup del PSC ha fet com si no hi fos. Ha hagut de ser el poble que s’ha organitzat en una nova entitat per tornar-la a demanar, i els representants del grup del PSC ni han tret el cap a la reunió en la que s’ha creat la nova entitat de la vila.

A Guardiola les coses han anat de diferent manera. Una vegada presentada la proposta, l’ajuntament va buscar altra gent, per tal que no es digués que va ser la nostra proposta la que es va votar. El fet es que si ho comparem amb Bagà està molt més endarrerida. A la primera reunió (de la que vaig tenir coneixement de manera casual) hi havia tres persones de Guardiola i quatre de la nova entitat de Bagà. Cap regidor de CiU va anar a la reunió,malgrat el seu vot favorable al Ple. Aquest fet fa que encara tingui més clar el fet forçat del seu vot i les poques ganes de fer-ho

El més positiu és la voluntat de les coordinadores de Bagà i Guardiola de treballar alguns temes conjuntament.

I es que sort tenim a la vall amb el seny de la societat civil davant de tant inepte al govern de les seves corporacions locals.

Les altres forces polítiques hi seran convidades a aquest gran pacte de futur.

(Innocent!!!, se que no era gaire creible la broma, pero era pel dia dels innocents…………)

El número 3.

Us recordem, als anys 20 del segle XX, es va editar a Brocà, una publicació que tenia el format de periòdic. Estava feta per gent de Bagà i la redacció era a l’edifici on hi ha ara els queviures Anfruns a Guardiola de Berguedà.

Com veieu, és normal a la vall, que el que no es pot publicar al mateix poble, es fa des de l’altre.

Cliqueu aquí per baixar el número 3.

La data del 13 de desembre s’acosta i a la vall no veiem gaire moviment sobre el tema. Les propostes que vaig presentar als ajuntaments per tal que es donés suport a referèndums al estil de la d’Arenys han tingut diferents resultats a Guardiola i a Bagà. A Guardiola es va córrer a presentar una proposta per gent propera a CiU per tal que no es pogués dir que la única proposta presentada era la de Reagrupament. Finalment al ser votada al Ple, va ser aprovada amb els vots afirmatius de CiU i les abstencions del PSC-PSOE. De tota manera no es veu moviment en aquest sentit.

A Bagà ni tan sols ho han esmentat al Ple, a un ajuntament governat de manera absolutista pel PSC, aquestes consultes que demanen l’opinió dels vilatans han de ser censurades, ja que si no passen pel Ple, la gent no veurà com queda en evidència un PSC-PSOE que és més PSOE que PSC, sotmès a les ordres d’un partit vertical que a la comarca és un referent d’espanyolisme conservador.

És una llàstima que es tingui por a que el poble parli, tant en el tema de les consultes populars, com en el tema de les llistes tancades, on el poble s’ha d’empassar la llista tancada d’un partit.

El número 2.

Us recordem, als anys 20 del segle XX, es va editar a Brocà, una publicació que tenia el format de periòdic. Estava feta per gent de Bagà i la redacció era a l’edifici on hi ha ara els queviures Anfruns a Guardiola de Berguedà.

Com veieu, és normal a la vall, que el que no es pot publicar al mateix poble, es fa des de l’altre.

Cliqueu aquí per baixar el número 2.

Guardiola és sense dubte un poble marcat pel crepuscle, en diferents sentits.

La seva centralitat geogràfica és manifesta, especialment els caps de setmana, on la gent del poble (especialment la jove) i dels pobles dels voltants fan dels diferents locals que hi ha al poble el seu punt de trobada, una vegada passat el crepuscle. Realment els caps de setmana a la nit és quan més gent hi ha, i pot donar una imatge del que justament no és, un poble ple de gent jove i en expansió, quan resulta que malauradament és tot el contrari, un poble amb poca gent jove i en plena recessió. No només econòmica, en recessió d’esperances, i en recessió de futur. Un poble en el que molta gent tenia fe en que un canvi en l’ajuntament portaria una “Renaixença”, i s’ha trobat amb la dura realitat, més del mateix. Al poble hi ha inèrcies que van més enllà de les forces polítiques que hi ha a l’administració local, inèrcies que fan que és prescindeixi de qui no pensa igual, en virtut d’una presumpta democràcia. Al poble ha de manar qui guanya les eleccions, si. Però hi ha feina per tothom (només pel poble això si), qui guanya i qui no guanya, però si tothom no dona un cop de mà, el que si perd és el poble.

Guardiola fa temps que va deixar enrere el seu crepuscle, i viu en la plena nit. Si volem que la nit es faci curta i torni a sortir el sol, només pot ser sobre el reforjat de la seva identitat de poble, tot recuperant la seva història, i fent un arc de Sant Martí, amb tots els colors dels partits polítics que donin un cop de mà.

Encara hi ha gent a la Vall que pensa que el fet de Brocà és una fita totalment anacrònica, que és Cal Galló i voltants, i això és una gran errada, Brocà dins de Guardiola tenia la seva fi a on ara hi ha la farmàcia. No podem oblidar el passat de la vall, però no podem culpabilitzar a la gent que des de la seva ignorància parlen de Brocà com de la terra mitja del senyor dels anells. No s’ha fet un esforç real per cap administració de la Vall per tal de recuperar la seva història, la nostra història, sembla que per alguns ser regidor de cultura és només fer sardanes de tant en tant.

Per tant avui, a banda de ser un bon dia per pensar en la gent que tenim als ajuntaments, recordar a Martins i Martines, és bon moment per recordar que tenim el deute moral de recuperar la història de Brocà.

Avui he anat a correus a Guardiola, a l’ajuntament, per que el servei es dona des d’allà, i he comés el greu error d’anar a un quart de deu. I clar, resulta que ara a Guardiola obren a 2 quarts de deu, ja que els correus ja no els porten directament al poble sinó que es descarreguen a Bagà i després els han de portar. Si no fou prou nefast tenir el correu a l’ajuntament, ara el porten de Bagà. Tot i que la lògica em diu que es normal que els pobles petits perdin serveis (i amb l’actual gestió del poble cada dia serà més petit), el cor em diu que el poble no sap d’aquesta nova pèrdua. I per a la gent que li te por a la sinceritat, es més fàcil explicar una guanyança que una pèrdua.

Una altra cosa que vull comentar a més a més i sobre el meravellós servei de correus que hi ha a Guardiola, és que perdo cartes. Darrerament ho he pogut verificar clarament amb les revistes que reben, o millor dit, haurien de rebre, els meus fills per ser socis del Barça. Haurien de rebre cadascun la seva, però sovint es rep una o cap. Si es que arriben a l’ajuntament, vull dir a l’oficina de correus, presumptament algú s’ha auto-subscrit, sense demanar-nos permís.

A Guardiola hi ha crisi de serveis, però m’amoïna més la crisi de valors. El millor que li podia passar al poble és que les forces que el representen al consistori, busquessin coincidències per treballar plegats en aixecar el poble, que li convé, però la realitat és que a un poble tan petit es fa massa política i poc poble, només cal veure els butlletins que reparteixen per les bústies foten-se castanyes, sembla més el del Parlament que el d’un poble del Pre-Pirineu.

La gent del poble volen que funcioni, i quan voten el que fan es dipositar la seva confiança en qui els pugui representar, tot i que hi ha gent que es pensa que quan la voten el que es fa es delegar el vot per quatre anys per poder fer el que es vol per un i no el que al poble li cal.

Si es vol tenir confiança en les entitats, aquestes han de funcionar bé, i això només pot passar quan la gent treballa unida més enllà dels colors polítics, amb una finalitat comuna, el poble.

Ara fa uns dies vaig presentar als diferents ajuntaments de la comarca escrits, en els que es demanava fer consultes populars a l’estil de la d’Arenys. Dels ajuntaments de la Vall tenim al de Bagà, del que ja no espero resposta, doncs mana una força que és reconeix al territori com obertament espanyolista. Però a Guardiola és una altra història. A Guardiola, on vaig ser regidor per ERC, em dona la sensació que és un d’aquells pobles on esperen que es presenti la proposta, per menystenir-la i presentar llavors la seva proposta que si es votarà, i horror!!! sobre tot que no sigui l’altra.

A mi se me’n fot que la proposta que es voti sigui la meva o una presentada a corre-cuita per CiU per no dir que la medalla de l’emporta un altre. Això és un vici de Guardiola, pensar en medalles i no en fets. El fet que pot importar és donar suport a la consulta, i si l’ajuntament treu la pols de l’estelada que guarda a l’armari per fer les fotos, presenta una proposta jo ja ho dic ara que li dono suport.

Això si, si el consistori vol tenir una mica de credibilitat per sortir de les misèries estètiques nacionalistes, viam si l’alcaldessa presenta el mateix escrit al Parlament on és diputada per CiU, ja que si la proposta és bona per un lloc també ho ha de ser per un altre.

Si vol, li poden fer la foto presentant la proposta, ja que per alguns i algunes el més important és sortir a la foto.

He llegit l’escrit que ha repartit l’ajuntament de Guardiola, en el que parlen del boicot que farà el consistori als actes del 25è. aniversari de la inauguració del Túnel del Cadí, degut a que els actes es fan a Bagà i no a Guardiola. Això porta al meu record altres temps en el que la “pataleta” del govern de Guardiola venia de la situació del centre d’ensenyament secundari. Als pobles de la Vall sembla que canvien els colors, però perduren les tradicions.

Si el temps que es dedica a cercar diferencies es dediqués a cercar les coincidències que hi ha, tindríem que la Vall del Bastareny seria un dels entorns més importants de la comarca. És molt trist que el Túnel només es fa servir per barallar-se i es deixa de banda el que importa, com es pot fer servir el seu potencial per dinamitzar econòmicament la Vall.

No se si la miopia del govern de Guardiola que fa que els arbres no li deixin veure el bosc, o es que volen ficar el dit a l’ull per que no es vegi que es va coix.