No se si votaré al papa, a la mama,  al veí segur que no. El més possible és que els envii a tots dos a la merda.

Quina decepció.

Les consultes a la vall han finalitzat amb un gran èxit de participació i que volten sobre el 25% a Bagà i el 40% a Guardiola. El que si es veu en general a les consultes a nivell nacional, és que la participació és proporcional a la feina feta. Això vol dir que si vas casa per casa a demanar el vot treu més participació que si esperes que vinguin. Això vol dir que tota la gent voluntària que amb el seu esforç han mobilitzat a la gent, son els que han triomfat.

A la fi i al cap tan és que a Guardiola l’ajuntament hagi col·laborat per sortir a totes les fotos, fins i tot les del carnet. I que a Bagà a més del la gent no militant, s’ha sentit el soroll de les corredisses que han fet els partits polítics per ser el gall del galliner, i que han posat pals a les rodes a altres suports, amb el recel que cap gall més entrés al corralet que es pensen que és seu. Aquí he de comentar el que em va passar, i que van fer que passés d’una participació activa a una passiva a Bagà decideix.

Explico. El dia de la constitució de Bagà decideix es va oferir al president (en Joan Oña) que li semblaria portar a en Carles Mora, alcalde d’Arenys i portaveu de la coordinadora nacional de consultes. Em va comentar que li semblava bé. (Pe tant es va portar després de demanar) Vaig posar fil a l’agulla i per l’associació (que encara no es partit) de la que en soc membre al igual que el sr. Mora, Reagrupament, es va aconseguir que canviés l’agenda i pogués venir el dia de la posada de llarg de Bagà decideix, el dia de l’arròs a Baga.

Aquí van començar els problemes. Els membres de partits a Bagà decideix, en Sergi Roca i Joan Manel Gonzàlez van treure les ungles al saber que venia en Mora, i em van acusar de polititzar l’entitat. Dues coses, la primera és que mai es va dir que venia per Reagrupament i la segona es que Reagrupament és una associació, amb voluntat política, però no és un partit polític. En qualsevol cas, no era pas dolent, que tothom portés a qui pogués fer que es parles del tema per tal que la gent anés a votar. Però aquí qui va polititzar el tema van ser justament els representants dels partits, al acusar-me sense cap fonament i polititzar un tema que no tenia cap sentit polític.

Un pilot de vegades l’Alba Juez em va exigir que en cap cas es digués res de Reagrupament, cosa a la que sempre li vaig donar la raó, no calia que es digués res de Reagrupament, el sr. Mora venia de bona fe a donar suport a l’entitat de la vila. Vaig demanar prèviament que l’entitat fixés l’agenda que volgués per en Mora, que ell faria el que l’entitat volgués. No vaig tenir resposta de l’entitat. Vaig veure a en Joan i a l’Alba a la carpa, i em vaig sentir avergonyit del menyspreu cap a una persona que venia a recolzar a una entitat de la Vila, fins al punt que tot i tenir al sr Mora al meu costat a la carpa, va venir l’Alba a dir “sobretot que no surti res de Reagrupament”. Quina vergonya!!

Algú deia alguna cosa de Reagrupament? No, i que si s’hagués dit?. Si no es va dir va ser per que l’entitat no volia, i el convidat venia a disposició de l’entitat. Simplement gent a l’entitat patia per tenir tot ben sota control, i el portar a en Mora no estava controlat.

Vista la poca educació, i la politització d’alguns, vaig optar per quedar a la disposició de l’entitat en un segon pla, i callat fins que es fes la consulta. Això si molt decebut d’algunes persones de l’entitat, que després encara s’han dedicat a tirar-me merda a sobre dient que era jo qui ho va polititzar. Increible.

Per cert. Quan vaig marxar de la política va ser per que em feien fàstic els partits, i tot em demostra que cal una regeneració democràtica.

Vista la plaça Galceran fins dalt de glaç, tenia l’esperança que l’ajuntament per fi havia tingut una idea original. Creia que feien proves per si finalment es feien les olimpíades d’hivern a Barcelona, pot ser es feia alguna de les competicions a la pista de glaç del poble. L’entorn que tenim és únic, una pista de glaç medieval, tot recuperant les temperatures medievals a la vila.

Després vaig creure que és simplement per fer-la definitivament només pels vianants, però clar, tal com estava era només per vianants horitzontals i no verticals.

Recuperada la raó, veig que des de l’ajuntament han netejat aquest potent recurs econòmic, en tant i quan que és una important via de finançament pels que es despisten i aparquen a la plaça, amb l’ajut dels Mossos, clar. Quina vergonya, podent aparcar a l’entrada del poble només a 15 minuts!. (sarcasme)

Finalment el que passa és el de sempre, qui no te padrins no es bateja, i aquí a la plaça els padrins deuen ser medievals i ja deuen haver fer el viatge a l’altre barri fa segles. Simplement era un exemple més de la incompetència municipal. I encara sort de la brigada, que ha fet més hores que un rellotge.

Tot coincidint amb la festa de Sant Marc a Brocà, (de fet es fa a Sant Martí de Brocà), es preveu que es facin tant a Bagà com a Guardiola consultes populars, en les que el poble pot opinar sobre el que pensa, i en quin país vol viure.

La proposta que vaig presentar fa uns mesos a l’ajuntament de Bagà, no ha estat inclosa a cap Ple, el grup del PSC ha fet com si no hi fos. Ha hagut de ser el poble que s’ha organitzat en una nova entitat per tornar-la a demanar, i els representants del grup del PSC ni han tret el cap a la reunió en la que s’ha creat la nova entitat de la vila.

A Guardiola les coses han anat de diferent manera. Una vegada presentada la proposta, l’ajuntament va buscar altra gent, per tal que no es digués que va ser la nostra proposta la que es va votar. El fet es que si ho comparem amb Bagà està molt més endarrerida. A la primera reunió (de la que vaig tenir coneixement de manera casual) hi havia tres persones de Guardiola i quatre de la nova entitat de Bagà. Cap regidor de CiU va anar a la reunió,malgrat el seu vot favorable al Ple. Aquest fet fa que encara tingui més clar el fet forçat del seu vot i les poques ganes de fer-ho

El més positiu és la voluntat de les coordinadores de Bagà i Guardiola de treballar alguns temes conjuntament.

I es que sort tenim a la vall amb el seny de la societat civil davant de tant inepte al govern de les seves corporacions locals.

El número 3.

Us recordem, als anys 20 del segle XX, es va editar a Brocà, una publicació que tenia el format de periòdic. Estava feta per gent de Bagà i la redacció era a l’edifici on hi ha ara els queviures Anfruns a Guardiola de Berguedà.

Com veieu, és normal a la vall, que el que no es pot publicar al mateix poble, es fa des de l’altre.

Cliqueu aquí per baixar el número 3.

La data del 13 de desembre s’acosta i a la vall no veiem gaire moviment sobre el tema. Les propostes que vaig presentar als ajuntaments per tal que es donés suport a referèndums al estil de la d’Arenys han tingut diferents resultats a Guardiola i a Bagà. A Guardiola es va córrer a presentar una proposta per gent propera a CiU per tal que no es pogués dir que la única proposta presentada era la de Reagrupament. Finalment al ser votada al Ple, va ser aprovada amb els vots afirmatius de CiU i les abstencions del PSC-PSOE. De tota manera no es veu moviment en aquest sentit.

A Bagà ni tan sols ho han esmentat al Ple, a un ajuntament governat de manera absolutista pel PSC, aquestes consultes que demanen l’opinió dels vilatans han de ser censurades, ja que si no passen pel Ple, la gent no veurà com queda en evidència un PSC-PSOE que és més PSOE que PSC, sotmès a les ordres d’un partit vertical que a la comarca és un referent d’espanyolisme conservador.

És una llàstima que es tingui por a que el poble parli, tant en el tema de les consultes populars, com en el tema de les llistes tancades, on el poble s’ha d’empassar la llista tancada d’un partit.

El número 2.

Us recordem, als anys 20 del segle XX, es va editar a Brocà, una publicació que tenia el format de periòdic. Estava feta per gent de Bagà i la redacció era a l’edifici on hi ha ara els queviures Anfruns a Guardiola de Berguedà.

Com veieu, és normal a la vall, que el que no es pot publicar al mateix poble, es fa des de l’altre.

Cliqueu aquí per baixar el número 2.

Encara hi ha gent a la Vall que pensa que el fet de Brocà és una fita totalment anacrònica, que és Cal Galló i voltants, i això és una gran errada, Brocà dins de Guardiola tenia la seva fi a on ara hi ha la farmàcia. No podem oblidar el passat de la vall, però no podem culpabilitzar a la gent que des de la seva ignorància parlen de Brocà com de la terra mitja del senyor dels anells. No s’ha fet un esforç real per cap administració de la Vall per tal de recuperar la seva història, la nostra història, sembla que per alguns ser regidor de cultura és només fer sardanes de tant en tant.

Per tant avui, a banda de ser un bon dia per pensar en la gent que tenim als ajuntaments, recordar a Martins i Martines, és bon moment per recordar que tenim el deute moral de recuperar la història de Brocà.

He llegit l’escrit que ha repartit l’ajuntament de Guardiola, en el que parlen del boicot que farà el consistori als actes del 25è. aniversari de la inauguració del Túnel del Cadí, degut a que els actes es fan a Bagà i no a Guardiola. Això porta al meu record altres temps en el que la “pataleta” del govern de Guardiola venia de la situació del centre d’ensenyament secundari. Als pobles de la Vall sembla que canvien els colors, però perduren les tradicions.

Si el temps que es dedica a cercar diferencies es dediqués a cercar les coincidències que hi ha, tindríem que la Vall del Bastareny seria un dels entorns més importants de la comarca. És molt trist que el Túnel només es fa servir per barallar-se i es deixa de banda el que importa, com es pot fer servir el seu potencial per dinamitzar econòmicament la Vall.

No se si la miopia del govern de Guardiola que fa que els arbres no li deixin veure el bosc, o es que volen ficar el dit a l’ull per que no es vegi que es va coix.

Des de Reagrupament.cat hem presentat un escrit demanant la implicacions dels ajuntaments de la comarca del Berguedà, entre ells Guardiola i Bagà, per tal que es convoquin consultes populars al estil de la d’Arenys de Munt, esperem resposta.