Bloc de la vall

Al començament d’aparèixer l’editorial “Dignitat per Catalunya” vaig sentir-me content que diferents mitjans de comunicació del nostre país facin un escrit conjunt, ja que crec que el camí cap a la normalitat, és a dir un país amb estat com els altres, passa per la transversalitat, on gent que tradicionalment es posiciona per les esquerres o les dretes, dona la mà a gent que te un altre lloc a l’arc polític amb l’horitzó d’una causa comuna, l’estat propi. Tot i no ser jo gens autonomista.

A Reagrupament entenem perfectament això, i tothom que creu en el projecte del nostre estat, és benvingut, ara no és moment de baralles d’esquerres i dretes, és moment de treballar plegats. Un bon símil seria discutir pel color que es voldria pintar les parets de casa, sense tenir-ne cap. Primer cal que tinguem la casa i després votem de quin color la pintem. Fem les coses per ordre.

Doncs el que us deia, en un principi l’editorial em va semblar molt interessant, però a mida que vaig veient el resultat, em sembla que per moments es va veient que es tracta d’una maniobra del PSC per tal que la gent buidi els paps ara i no quan tinguem la sentència de l’estatut. Tot i que crec sincerament que el que ens cal és una constitució.

A una persona adulta li cal un sou, no una paga de cap de setmana d’adolescent. Ens cal ser lliures, som grans, i volem marxar d’aquest orfenat.