Bloc de la vall

Guardiola és sense dubte un poble marcat pel crepuscle, en diferents sentits.

La seva centralitat geogràfica és manifesta, especialment els caps de setmana, on la gent del poble (especialment la jove) i dels pobles dels voltants fan dels diferents locals que hi ha al poble el seu punt de trobada, una vegada passat el crepuscle. Realment els caps de setmana a la nit és quan més gent hi ha, i pot donar una imatge del que justament no és, un poble ple de gent jove i en expansió, quan resulta que malauradament és tot el contrari, un poble amb poca gent jove i en plena recessió. No només econòmica, en recessió d’esperances, i en recessió de futur. Un poble en el que molta gent tenia fe en que un canvi en l’ajuntament portaria una “Renaixença”, i s’ha trobat amb la dura realitat, més del mateix. Al poble hi ha inèrcies que van més enllà de les forces polítiques que hi ha a l’administració local, inèrcies que fan que és prescindeixi de qui no pensa igual, en virtut d’una presumpta democràcia. Al poble ha de manar qui guanya les eleccions, si. Però hi ha feina per tothom (només pel poble això si), qui guanya i qui no guanya, però si tothom no dona un cop de mà, el que si perd és el poble.

Guardiola fa temps que va deixar enrere el seu crepuscle, i viu en la plena nit. Si volem que la nit es faci curta i torni a sortir el sol, només pot ser sobre el reforjat de la seva identitat de poble, tot recuperant la seva història, i fent un arc de Sant Martí, amb tots els colors dels partits polítics que donin un cop de mà.