Bloc de la vall

Darrerament la vida política catalana acumula esdeveniments (afer Millet, informes inútils a la Generalitat, operació Pretòria…) que, independentment del fet que alguns siguin presumiblement objecte de delicte, revesteixen característiques que assenyalen com a origen una crisi de model polític profunda. D’entrada, cal advertir que la sobredimensió mediàtica de les operacions policials dirigides des de Madrid té una clara intencionalitat: lligar la “corrupció catalana” amb la necessitat d’un poder estatal capaç d’actuar per restablir l’ordre i “la justícia”, precisament en un moment històric en el qual l’arbitrarietat de les polítiques d’Estat envers Catalunya esperonen la reivindicació independentista com a única solució de futur per al nostre país.
El sistema de dependència política -és a dir, l’autonomia vigent- comporta l’absència de projecte de futur col·lectiu en tots els ordres: l’econòmic, el cultural i el polític. Una societat que accepta la seva subordinació obre les portes a la pèrdua de cohesió, de rigor en la vida pública, i interioritza la dominació política que l’ordre estatal imposa.

Més preocupant que la corrupció mateixa és la manca de capacitat de reacció dels responsables institucionals per esmenar els defectes del sistema administratiu i judicial que han permès aquesta mena d’escàndols. El Govern de la Generalitat no ha reaccionat adequadament en el cas dels informes inútils; ningú no ha assumit cap responsabilitat pel malbaratament de cabals públics. Tampoc no han actuat al nivell que calia els responsables del Parlament de Catalunya que rebien els informes de la Sindicatura de Comptes alertant d’irregularitats en ajuntaments i a l’Orfeó Català. I segurament, la mateixa Sindicatura de Comptes tampoc no ha reaccionat adequadament i a temps, en constatar la passivitat dels receptors dels seus informes.

La mediocritat de la classe política autòctona impedeix hores d’ara la regeneració que li cal al poble català, que no és pas de procediments de control exclusivament, sinó d’objectius nacionals, que no poden ser altres que l’autodeterminació. Un projecte d’aquesta envergadura només pot prosperar amb forces polítiques amb dirigents capaços de ser congruents amb els objectius que afirmen defensar; han de sortir de fora del subsistema autonòmic establert i han de fer emergir de la societat els sectors més dinàmics (emprenedors econòmics i culturals) que nodreixin de renovada energia el conjunt social. Amb procediments democràtics, mitjançant la legitimitat de les eleccions, oposant-se al populisme i a les temptacions totalitàries que apareixen també en moments de crisi política.

Als que estimem Catalunya ens fan mal al cor els escàndols que devaluen el prestigi del nostre país, però no ho hem d’afrontar com un problema moral sinó com un problema polític que necessita canvis estructurals que impedeixin la perpetuació en els càrrecs públics, la seva acumulació, la falta de transparència, el nepotisme, la promoció dels amics i no dels més preparats en els llocs de responsabilitat. Reagrupament Independentista promourà totes les mesures que vagin en aquesta direcció.

Endavant les Atxes!!