Bloc de la vall

Un cap de setmana per somiar

La Diada Nacional de Catalunya d’enguany s’ha desdoblat en dues: als actes reivindicatius de l’11 de setembre –els més nombrosos de fa força anys– s’hi va sumar la festa nacional, democràtica i participativa del dia 13 a Arenys de Munt. En definitiva, en el cap de setmana llarg de la Diada hi van confluir una sèrie de fets que el poden convertir, per poc que els independentistes sapiguem jugar les cada cop millors cartes que tenim a les mans, en l’espurna que desencadeni l’explosió de la llibertat del nostre país.

L’11 de setembre va ser especial per als homes i les dones de Reagrupament. En certa manera, ens vam presentar en societat. L’afrontàvem amb il·lusió, i n’hem sortit amb moral de victòria. Els aplaudiments del públic durant l’ofrena a Casanova, el nivell dels parlaments dels participants en l’homenatge al general Moragues i la qualitat de la seva posada en escena, la gran assistència a tots els actes, el desbordament de les paradetes de venda de material, que van exhaurir les existències molt abans de l’hora prevista de tancament, el riu de samarretes grana de Reagrupament que es veia pels carrers del centre de Barcelona… són la constatació que el nostre projecte polític ha arrelat amb força, i que afronta el futur amb grans expectatives de triomf.

Cal destacar la feina ingent de les desenes de companys i companyes que van treballar per fer possible que tots els actes estiguessin perfectament organitzats i que transcorreguessin sense cap incidència digna de ser remarcada. Van aconseguir que la feina d’un grapat de voluntaris tingués un resultat final digne dels millors professionals.

Dos dies després, la consulta d’Arenys de Munt ha estat un exemple de patriotisme i dignitat dels seus organitzadors, de l’Ajuntament del poble, dels seus veïns i de molta gent que va voler acompanyar-los per donar-los suport. Una consulta simbòlica que, desgraciadament, no pot tenir cap conseqüència pràctica, ha tingut una transcendència política de grandíssim abast. Així ho testimonien els mitjans de comunicació internacionals que se’n van fer ressò, així ho anticipava la carpetovetònica reacció dels aparells de l’Estat, comandats pel mateix partit del President de la Generalitat.

Les cues de ciutadans pacífics disposats a emetre el seu vot a d’Arenys de Munt deixen clar que la disputa entre unionisme i independentisme és la disputa entre les urnes i la intransigència, entre la democràcia i el totalitarisme, entre la llibertat i la coacció. L’espai per a l’ambigüitat es va fent, cada dia, més estret.

Després d’aquest intens cap de setmana, a Reagrupament ens concentrem en la preparació de la nostra primera Assemblea Nacional, que tindrà lloc el 3 d’octubre. La llibertat de Catalunya se’ns presenta ara més a l’abast que mai i hem de fer la feina ben feta per no deixar passar l’oportunitat. El proper 3 d’octubre hem de posar la primera pedra per convertir, aquesta vegada sí, els nostres somnis en realitat.