És dificil parlar del que van viure els meus germans, basicament, per que jo no hi era encara. Ells van nèixer a Asturies tot i que van venir molt xics, i evidentment s’han fet també seu el nou país i ara son d’aquí, com qualsevol altre.
El que si que es cert, és que és dificil ser fill d’inmmigrants (pobres, això és molt important) d’un altre pais si no hi ha dues voluntats, la de ser del pais on s’ha nascut o on es va a viure (evidentment aquest) i la voluntat d’integració de qui ja vivia. Si falla alguna voluntat, és facil que la gent no es senti d’enlloc, i que es facin barris d’alta inmigració en el que es “protegeixen” uns a altris, del que fa por, del que no es coneix.

Gaudeix compartint:
  • Print
  • Digg
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • PDF
  • Twitter
  • Meneame